Gamba roja comuna zeaS4Q gu54 Nl xprgirfitptoKp
| Tringa totanus | |
|---|---|
 | |
 Exemplar fotografiat a Alemanya defensant el seu niu. | |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693211 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Tringa |
| Espècie | Tringa totanus (Linnaeus, 1758) |
|
| |
 | |
La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.
Contingut
- 1 Morfologia
- 2 Subespècies
- 3 Reproducció
- 4 Alimentació
- 5 Hàbitat
- 6 Distribució geogràfica
- 7 Costums
- 8 Referències
- 9 Enllaços externs
Morfologia[modifica]
- Fa 28 cm de llargària total.
- El color vermell de les seues llargues potes és molt característic.
- Ambdós sexes són iguals, amb el cos clapejat de negre i gris, la cua ratllada de negre i blanc i el carpó i unes grans franges alars de color blanc de neu, mentre que les puntes de les ales són fosques.
- El bec és vermellós, amb la punta negra.
Subespècies[modifica]
- Tringa totanus britannica
- Tringa totanus craggi
- Tringa totanus eurhina
- Tringa totanus meinertzhageni
- Tringa totanus robusta
- Tringa totanus terrignotae
- Tringa totanus totanus
- Tringa totanus ussuriensis
Reproducció[modifica]
Construeix els seus nius en colònies mixtes amb altres espècies durant el mes de maig. Vora l'aigua salabrosa, arranja amb herba seca un forat que el mascle o la femella ha fet al fang, amagat per l'herba. A l'abril-juny pon 3-5 ous, que tots dos pares coven al llarg de 23 dies. Els pollets, també vigilants i atesos pels pares, volen al cap de 4 setmanes.[1]
Alimentació[modifica]
Mengen insectes, cucs i matèria vegetal.
Hàbitat[modifica]
Es pot observar tant a les zones d'aigua dolça com a les salines i salabroses, on s'alimenta de petits invertebrats.
Distribució geogràfica[modifica]
Viu a Europa i en una bona part d'Àsia. Als Països Catalans, nidifica al Rosselló, al Delta de l'Ebre, a l'Albufera de València, al Baix Vinalopó (Santa Pola) i a Mallorca (tant a l'albufera d'Alcúdia com al salobrar de Campos).[2]
Costums[modifica]
És molt freqüent com a ocell de pas, integrat en grans estols, mentre que durant l'època de cria se'ls veu per separat. Als Països Catalans, a l'hivern i com a nidificant es pot considerar escàs.
Referències[modifica]
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 51. ISBN 843150434X.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
Enllaços externs[modifica]
- La gamba roja a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- La gamba roja vulgar a l'Avibase. (català)
- La gamba roja a la UICN. (anglès)
- La gamba roja a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Vídeos i informació diversa d'aquesta espècie. (anglès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors de gambes roges vulgars. (anglès)
- La gamba roja vulgar a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
